Personatge principal:
Holden: És un jove rebeld, a mig camí entre la infància i el món adult. Un adolescent sense il·lusió per a res que està convençut que el seu pas pel món no és més que una regressió i no pas una evolució com hauria de ser. Al llarg de la història viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat.
Salinger, fa denotar en el relat que el protagonista és un adolescent cínic sarcastic, nerviós i insegur que demostra amb els seus tics vocals i aixó fa adonar-se’n al lector que es troba davant d’un adolescent perdut en els pensaments i les accions, que no sap què fer, en qui recolzar-se, un jove que necessita un cop de mà.
Holden: És un jove rebeld, a mig camí entre la infància i el món adult. Un adolescent sense il·lusió per a res que està convençut que el seu pas pel món no és més que una regressió i no pas una evolució com hauria de ser. Al llarg de la història viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat.
Salinger, fa denotar en el relat que el protagonista és un adolescent cínic sarcastic, nerviós i insegur que demostra amb els seus tics vocals i aixó fa adonar-se’n al lector que es troba davant d’un adolescent perdut en els pensaments i les accions, que no sap què fer, en qui recolzar-se, un jove que necessita un cop de mà.
Alguns dels objectes que caracteritzen al protagonista de l’obra de Salinger són:
La gorra vermella de caça, els cigarrets, la copa de Whisky, el guant de beisbol del seu germà Allie i el cd de Phoebe. No són aquests per que sí, sinó que l’autor els ha triat amb algun objectiu que queda ben definit al llarg del llibre.
L’objecte que a mi personalment més m’ha cautivat és el guant de beisbol del seu germà Allie que és difunt. Cada cop que apareix en el relat o és nombrat, s’encén dins del lector una espurna de record, de memòria, de protecció, tendresa i estimació. I és que per poc insignificant que ens pugui semblar a alguns un simple objecte, pot tenir molta significació i emoció per uns altres.
Salinger fa ús de diferents llocs per seguir creant un personatge tant ben definit. Alguns d’aquests són el museu, l’habitació de Phoebe, el menjador de l’Antolini, el llac i les cabines telefòniques. Personalment, m’atrapen el museu i les cabines, i és que aquestes últimes són clau per demostrar la necessitat que té Holden de comunicar-se, la necessitat d’ajuda, la cerca de la comprensió, perquè en el fons es trova molt sol.
Personatges secundaris:
Ackley: és un dels nois de Pencey que vivia a l’habitació del costat de la de Holden. Era considerat un noi poc higiènic però en el fons, a Holden li agradava parlar amb ell de tant en quant.
Stradlater: és el company d’habitació del Holden. Bastant fatxenda, de bon veure i orgullós, és l’únic estudiant de Pencey que no mentia quan deia que havia tingut relacions sexuals.
Jane Gallagher: és la noia amb qui Holden passava les vacances a Maine. Al llarg de la historia és nombrada per Holden.
Allie Caulfield: és el germà petit del Holden qui morí de leucèmia tres anys abans de tot el que Holden ens explica. L’autor utilitza el fet que Holden el nombri i recordi per definir al protagonista.
Phoebe Caulfield: és la germana també petita del Holden. Té tan sols deu anys però és qui dóna vida al protagonista, i és que en certs moments de la novel·la sembla que sigui per ell, l’única raó de seguir amb vida.
D.B Caulfield: és el germà gran del Holden qui al no poder triomfar com a escriptor es feu guionista de cinema.
Sr. Spencer: és el professor d’història de Holden qui li retreu la seva falta d’interès per la historia i l’escolaritat en general.
Sr. Antolini: és un antic professor del Holden qui l’acull quan no sap què fer ni on anar. Holden el valora molt pels seus coneixements.
Altres: Maurice, Sunny, Carl Luce, Sally Hayes…
La gorra vermella de caça, els cigarrets, la copa de Whisky, el guant de beisbol del seu germà Allie i el cd de Phoebe. No són aquests per que sí, sinó que l’autor els ha triat amb algun objectiu que queda ben definit al llarg del llibre.
L’objecte que a mi personalment més m’ha cautivat és el guant de beisbol del seu germà Allie que és difunt. Cada cop que apareix en el relat o és nombrat, s’encén dins del lector una espurna de record, de memòria, de protecció, tendresa i estimació. I és que per poc insignificant que ens pugui semblar a alguns un simple objecte, pot tenir molta significació i emoció per uns altres.
Salinger fa ús de diferents llocs per seguir creant un personatge tant ben definit. Alguns d’aquests són el museu, l’habitació de Phoebe, el menjador de l’Antolini, el llac i les cabines telefòniques. Personalment, m’atrapen el museu i les cabines, i és que aquestes últimes són clau per demostrar la necessitat que té Holden de comunicar-se, la necessitat d’ajuda, la cerca de la comprensió, perquè en el fons es trova molt sol.
Personatges secundaris:
Ackley: és un dels nois de Pencey que vivia a l’habitació del costat de la de Holden. Era considerat un noi poc higiènic però en el fons, a Holden li agradava parlar amb ell de tant en quant.
Stradlater: és el company d’habitació del Holden. Bastant fatxenda, de bon veure i orgullós, és l’únic estudiant de Pencey que no mentia quan deia que havia tingut relacions sexuals.
Jane Gallagher: és la noia amb qui Holden passava les vacances a Maine. Al llarg de la historia és nombrada per Holden.
Allie Caulfield: és el germà petit del Holden qui morí de leucèmia tres anys abans de tot el que Holden ens explica. L’autor utilitza el fet que Holden el nombri i recordi per definir al protagonista.
Phoebe Caulfield: és la germana també petita del Holden. Té tan sols deu anys però és qui dóna vida al protagonista, i és que en certs moments de la novel·la sembla que sigui per ell, l’única raó de seguir amb vida.
D.B Caulfield: és el germà gran del Holden qui al no poder triomfar com a escriptor es feu guionista de cinema.
Sr. Spencer: és el professor d’història de Holden qui li retreu la seva falta d’interès per la historia i l’escolaritat en general.
Sr. Antolini: és un antic professor del Holden qui l’acull quan no sap què fer ni on anar. Holden el valora molt pels seus coneixements.
Altres: Maurice, Sunny, Carl Luce, Sally Hayes…
Frase: Una frase que m'ha impactat molt d'aquesta novela és: "No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a faltar a tothom". És una frase que se li té que llegir el fons de la mateixa i descobrireu un dels valors importants que aporta aquesta novela: la amistat i la tolerància.
0 comentarios:
Publicar un comentario