Joseph Rudyard Kipling

Joseph Rudyard Kipling va néixer el 30 de desembre de 1865 a Bombay (L'Índia). Quan tan sols tenia 6 anys, va ser enviat a estudiar Anglaterra. Va romandre cinc anys en una llar social de Southsea, experiència que descriu en el seu relat 'L'ovella negra'. L'any 1882 va tornar a l'Índia, moment en què va començar a treballar per a la Civil and Military Gazette de Lahore fins a 1889, en qualitat d'editor i escriptor de relats. Algun temps després va publicar Cançonetes del departament (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar a les casernes de l'Índia colonial, a més d'una col·lecció dels seus relats escrits per a la premsa recopilats en Contes dels turons (1887). La seva fama literària els la deu a sis històries sobre la vida dels anglesos a l'Índia, publicades entre 1888 i 1889. Va viatjar per Àsia i els Estats Units, on es va casar el 1892 amb Caroline Balestier i va viure durant un breu període a Vermont. El 1903, es va establir a Anglaterra. El 1907 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, convertint-se en el primer autor anglès mereixedor d'aquest guardó. Va ser iniciat en maçoneria als vint anys en Lahore, va dedicar la seva vida i els seus escrits a aprofundir en la condició d'Hombre, i el seu esdevenir existencial. Va morir el 18 de gener de 1936 a Londres.

Obres rellevants:

Va ser un escriptor Britànic, nascut a l'Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, incloent-hi El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), The Second Jungle Book (1895), Just So Stories (1902), i Puck of Pook's Hill (1906); la seua novel·la, Kim (1901); els seus poemes, incloent-hi Mandalay (1890), Gunga Din (1890), i "If—" (1895); i les seues nombroses narracions curtes, incloent-hi The Man Who Would Be King (L'home que va poder regnar, 1888) i les col·leccions Life's Handicap (1891), The Day's Work (1898), i Plain Tales from the Hills (1888). Se'l considera com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta; els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.

Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tan en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX. L'escriptor Henry James va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut." L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat. Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.

Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic". Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres, i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX. D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible.