Reflexions de Peter Pan

Aquesta novel·la és molt coneguda pràticament a tot el món desenvolupat, per la qual s’ha estret com es pot veure en la fotografia de dalt, el màxim de rendiment comercialment parlant.

És una narració o romanç per a amants de la novel·la fantàstica, que no només està destinada al públic juvenil, sinó també pot agradar als adults; ja que té un transfons psicològic i un missatge simbòlic que el pot entendre perfectament.

Un dels personatges que m’ha cridat l’atenció és el de Peter Pan, amb una escasa empatia al món dels adults. Un món entre la fantasia i la pròpia realitat, no vol fer-se gran, d'això se'n diu sindrome de Peter Pan i tampoc no pot o vol reconèixer que anhela la figura d’una mare. I l’altre personatge és el de Wendy una nena, que és caracteritzada com una adulta. I per últim el personatge de campaneta, on en aquesta novel·la fa de fada dolenta, quan és sabut per qualsevol conte que les fades sempre són bones.

És una novel·la ideal que recomano als joves que comencen l'adolescència i estan en el període més conflictiu no sol a nivell físic, sinó sobretot a nivell psicològic i afectiu.

I ara, si voleu veure algunes escenes de la pel·lícula pitxeu el video:

Personatges de Peter Pan

PERSONATGE PRINCIPAL

Peter Pan: És un nen de 13 anys, valent, orgullós i arrogant, que se refusa a créixer i que habita -junt a un grup conformat por nens amb el mateix rang d’edat que ell, i que són anomenats Nens Perduts -, el pais de Mai més, una illa on conviuen tant pirates com fades i sirenes, i on Pan viu nombroses aventures fantàstiques durant tota la eternitat.


ALTRES PERSONATGES

Wendy Darling: És una bonica nena de 12 anys que somia amb un llobató en una rara illa que sembla combinar bosc i jungla. Entre els seus somnis se li apareix Peter Pan però és diversos dies després que el coneix realment.

Campaneta: És una fada molt gelosa, vanitosa i sobre protectora qui va recollir i va criar a Peter, i possiblement la causa que sigui un punt presumit. Aquesta és la conciència dels nens en la novel·la.

Michael i John: Són els germans menors de Wendy, amb l'edat de 10 i 7 anys, aquests s'entusiasmen amb l'oferta d'anar al país de Mai més.

El Capità Garfi: Aquest personatge usa un garfi de metall on hauria de ser la seva mà esquerra, que va ser tallada per Peter Pan i menjada per un cocodril; al cocodril li va agradar tant el sabor de la seva mà que el va seguir per la resta de la seva vida amb l'esperança de poder provar-ne més. Aquest sembla ser la figura paterna en la novel·la.

Els Nens Perduts: Nibs, Curly, Slightly, Tootles i els Bessons
són els acompanyants i amics de Peter Pan, amb qui té les diverses aventures i també viuen a la Terra Del Mai més.

Smee i els Pirates: Formen la tripulació del Jolly Roger a les ordres del Capità Hook. Entre ells destaquen Bill Jukes, Starkey, Mullins, Cookson, Alf Mason, Cecco, etc. Smee és el contramestre i braç dret del Capità.

Tigrilla i els Indis: Tigrilla és la jove princesa del Clan Piccaninny. Aquesta els causa gelosia i enveja a Wendy i a Campaneta, perquè està enamorada de Peter.

George i Mary Darling: Són els pares de Wendy, John i Michael. Aquests es mostren com adults responsables. George treballa al banc i li causa certa estranyesa o por a Wendy. El que els seus fills no saben és que George va ser amic de Peter Pan i un dels fundadors dels Nens Perduts.

Frase: M'han agradat dos frases que diu la Wendy: "Deu meu, a vegades crec que envejo a les solterones" i també "A vegades penso que els nens donen més maldecaps que satisfaccions". El personatge de Wendy està creat d'una manera brillant. Aporta a la trama la innocència, insensatesa, responsabilitat i saviesa necessària per al bon desenvolupament de la novel·la.

Objecte: L'element que se'n destaca en la novel·la és la finestra. Aquesta denota la porta imaginaria entre la fantasia i la realitat dels personatges.

James Matthew Barrie

James Matthew Barrie (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.
Segon de deu germans, Barrie va nàixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, després a Londres, i després es va dedicar a la literatura, primer a la novel·la i posteriorment al teatre.

Barrie va tenir amistats molt interessants com Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson, aquest conegut en aquest espai per la seva novel·la de l’Illa del Tresor, van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i també van treballar en el periòdic de la facultat. J. M. Barrie va conèixer a Thomas Hardy a través de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.

Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mèrit, Barrie està soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germà major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorzè aniversari.

Biografies cinematogràfiques

La BBC va produir l'any 1978 una guardonada mini-sèrie d'Andrew Birkin, The Lost Boys (també titulada J.M. Barrie and the Lost Boys), protagonitzada per Ian Holm com Barrie i Ann Bell com Sylvia. Hom considera que reflecteix els fetx amb fidelitat, fins i tot l'assumpte de l'afecte de Barrie pels nois. El paper d'Arthur Llewelyn-Davies està interpretat per Tim Piggot-Smith.

Una pel·lícula mitjan fictícia sobre la seua relació amb la família, Finding Neverland, va ser estrenada l'any 2004, amb Johnny Depp com Barrie i Kate Winslet com Sylvia Llewelyn-Davies. Va ometre a Arthur i Nico.

Peter Pan

Mapa del país de mai més









A Peter Pan el podem trobar:

Amb format de novel·la: versió original i versió catalana, espanyola....




En pel·licules infantils i juvenils.




En videojocs i inclús en fondos ........

Peter Pan

Autor: James Matthew Barrie
Editorial: Alfaguara
Any d'edició: 2.006
Nº de Pàgines:223
Matèria:Novel·la juvenil
Sinopsis: La història del nen que no vol créixer ni fer-se gran, però cerca en Wendy la mare que no en té, amb ella i amb altres nens que viuen en el buit dels arbres del país de Mai Més, viuen multitud d'aventures, entre d'altres la batalla contra el capità Garfi i la seva banda de pirates. "Tots els nens menys un, creixen. Molt aviat saben que creixeran, i Wendy no va ser una excepció. Un dia, quan tenia dos anys d'edat i jugava al jardí, va arrencar una altra flor i va córrer amb ella cap a la seva mare. Suposo que havia d'estar encantadora, perquè la senyora Darling es va dur la mà al pit i va exclamar: "Tant de bo poguessis quedar així per sempre!". Això és tot el que va passar entre elles sobre el tema, encara que des d'aleshores Wendy va saber que havia de créixer. Sempre ho saps després de complir dos anys. Dos és el principi del final. "

Una novel·la inmortal que farà que la màgia, la fantasia, la llibertat i la diversió entrin en la teva vida per sempre.

Guia Didàctica de Lectura

COM ENTÉN LA GUIA DIDÀCTIDA DE LECTURA UNA FUTURA MESTRA?

Primer de tot! Aclarirem el concepte de guia de lectura.

La guia de lectura, és una guia on s'enumeren els elements que poden ésser treballats, on es troben una sèrie de recomanacions que li permeten al nen desenvolupar les activitats. Això es fa a través del següent esquema:

- Abans de la lectura

- Durant la lectura

- Després de la lectura.

Segons els entesos en la matèria, són útils per als mestres, perquè ens ajuden en la nostra tasca educativa, utilitzant la lectura com vehicle per al desenvolupament d'àrees com la expressió lingüística, oral, escrita, plàstica, corporal, personal i social dels nens. El seu objectiu és resumir el treball realitzat i animar als nens i adolescents a seguir llegint i gaudir de lo que la lectura ofereix.

Però després d'experimentar aquesta tasca, el meu criteri és ben diferent als entesos. Als futurs mestres ens ensenyen que els mètodes memorístics no són efectius, perquè el coneixement no s'interioritza. Llavors, perquè aquestes guies es basen en gran majoria a activitats on es fomenta la memorització i la copia literal del que fica als llibres de lectura?. Doncs crec que no ens hem de trencar gaire el cap amb això, com tot, totes les coses tenen la seva part positiva i negativa i com a futur mestre, hem d’ésser capaços d’aprofitar el que ens interessa i refusar el que no.

Per això, només cal que siguem conscients que la guia de lectura pot afavorir l’aprofundiment de la comprensió de la lectura; ampliar el vocabulari; ajudar a assolir competències metodològiques de recerca d’informació; instar a la reflexió, però també pot arribar a ser molt llarga, densa i avorrida, inclús li pot produir al nen situacions d’angoixa, degut a què algunes activitats tenen una dificultat afegida. I som nosaltres els futurs mestres, els que tenim la responsabilitat de fer-la servir adequadament en el seu l’aprenentatge.

Relat

LA HOSTESSA SARA

Un noi que acabo de conèixer en un bar em pregunta has estat en Europa? i és que encara no m'ha donat temps d’explicar-li que sóc hostessa. Li explicaré amb ell i ja que estem, us explicaré com és la meva feina, un element força important en la meva vida.

Primer que tot, us he de dir que el meu nom de pila és Sara i després de les presentacions formals, he d’afegir que la meva feina és la millor del món: viure altres cultures i noves experiències, provar àpats originals i exquisits, conèixer noves llengües, ah! per cert jo en parlo sis llengües diferents l’anglesa; la francesa; la italiana; el xinés; el rus; i hongaresa requisit imprescindible per treballar en aquesta professió.

El meu dia lliure és el diumenge, i com que sóc soltera i sense compromís acostumo a passar els meus dies lliures amb els amics i llegint. Llegir és la meva passió, sobretot llibres d’aventures, em fascina viatjar i conèixer llocs nous, jo crec que per això em vaig fer hostessa. Normalment, escullo llibres que em recomanen altres companys de feina també interessats en conèixer el món a través dels llibres. I quan arribo als meu destí com que sóc bastant curiosa, comprovo els carrers, els restaurants, etc. Afortunadament coses com els museus, els teatres, els parcs, acostumen a ésser i és quan començo a recordar als personatges de les meves novel·les i els llocs per on han passat, els fets i aventures que ocorren o també una simple frase que em situï en la novel·la. I així és com començaré a explicar-vos una experiència que vaig viure en New York.

Ara fa uns quatre anys, que vaig anar a New York, aquesta no és una ruta que habitualment faig, per això la vaig gaudir tant. Entre vol i vol, habitualment tenim sis o set hores lliures i m’agrada caminar per les ciutats sense preses ni extres i se’m va acudir d’anar al Central Parc, durant el dia et trobes gent fent esport, passejant el gos o a parelles festejant és un lloc que té el seu encant. Tot i que era hivern em vaig parar en una bassa en la part sud del parc, estava gelada i de seguida em va vindre a la memòria, la frase que d’una manera brillant va inventar per la seva novel·la del vigilant en el camp de sègol, en J.D.Salinger: ¿no saps pas per a on van els ànecs, quan el llac es queda gelat?. En el petit llac no ni havia cap ésser vivent, i em vaig conformar pensant que els beneïts ànecs presents en la novel·la de J.D.Salinger, haurien migrat i es trobarien en un lloc més agradable o almenys, on no faci tant fred, ja que aquell hivern especialment, estava sent molt dur.

És de costum de la companyia per la qual treballo, que es faci un viatge a la setmana al Carib i aquest, és dels viatges que sempre em satisfà més, perquè després dels anys que hi vaig, inclús he aconseguit fer varis amics, en les diverses illes que es troben a l’est d’Amèrica Central i al nord d’Amèrica del Sud. Com que és un destí força lluny a vegades, esperem en fer el canvi d’avió dos o tres dies. És per això, que quan tinc ocasió miro el paisatge, a l’horitzó m’imagino com serien els vaixells dels pirates, i recordo el llibre de l’Illa del Tresor. Hagués estat fantàstic fer-se amic, d’un jove com en Jim, el protagonista de la novel·la i compartir l’aventura de trobar el tresor amb ell i amb tots els altres personatges que li acompanyen en el seu viatge.

En Rússia tinc un parent llunyà, en Joseph i em complau visitar-lo almenys un cop al més. Hi tenim molt bona relació, quan be a Espanya, és queda a casa meva i quan hi vaig a Rússia em quedo a casa seva. Ell és periodista i fer raons de feina ha de viatjar molt, és per aquest motiu que des d’un principi vam congeniar molt fàcil. Als dos ens agrada viatjar i ens agrada explicar-nos mútuament les nostres experiències. En un dels meus viatges en Joseph em va recomanar que llegís la novel·la de Miquel Strogoff, jo havia vist la pel·lícula feia uns anys i em va entusiasmar i la vaig llegir. Al pròxim viatge que faig fer a Edimburg, quan estava anant cap a l’hotel amb cotxe, vaig pensar mentre mirava els edificis, els carrers com seria l’Edimburg de Miquel Strogoff, amb la de dificultats que va passar per anar d’una ciutat a l’altra, només podia anar amb cavall, carruatge, tren, vaixell, entre d’altres. I amb la facilitat que tenim nosaltres amb el transport, sense la necessitat de passar per tants contratemps, entrebancs i perills.


Un viatge què tenia pendent de fer era a l‘Índia, casualment el vaig fer fa sis mesos, és un país molt interessant. Els seus carrers estan impregnats de múltiples aromes, sobretot si passeges per un mercat, és increïble veure les diferents espècies que existeixen en aquest país. Quatre de les religions més importants del món es troben a l’Índia: budisme, hinduisme, judaisme i sijisme i això és un fet que caracteritza a les gents. En aquest viatge vaig trobar per casualitat en un petita botiga de souvenirs, una novel·la anomenada Kim en versió anglesa que em va encuriosir. La vaig començar a llegir, i em va agradar molt. Des de llavors, cada cop que vaig a l’Índia, me’n recordo del que l’autor de la novel·la deia de les vaques sagrades, de les olors, etc. I també sóc conscient que algunes coses no canviaran mai. Amb un altre viatge a la mateixa, vaig preguntar si existia l’escola on havia estudiat en Kim per a fer-se espia del Servei Secret Britànic, però com era d’esperar, aquesta havia set producte de la imaginació d’en Rudyard Kipling.

Com us he dit m’agrada molt viatjar, però és fins a tal punt, que reconec que també m’agraden les novel·les i contes infantils i juvenils que et fan viatjar amb la imaginació. Us podria anomenar diverses com per exemple: Piter Pan, Cròniques de Nàrnia i inclús Alícia al país de les meravelles. Són unes narracions molt entretingudes, que tenen el poder de fer arribar al lector a llocs imaginaris, amb personatges fantàstics i històries formidables per als nens/es, però també per als adults. !Us recomano que algunes d’elles les llegiu, us poden aportar més del que en un principi us penseu!

Una d'aquestes novel·les "Cròniques de Nàrnia, el lleó, la bruixa i l'armari" em va impactar molt amb el seu món imaginari. I és per això, que una de les vegades que em van destinar a Londres, el primer que vaig fer és buscar l'estàtua que li havíen fet a en C.S.Lewis, l'autor de Cròniques de Nàrnia entrant en l'armari i al món de Nàrnia. Preguntant als habitants d'aquest indret el que vaig poder averiguar, dels mateixos, és que estaven molt orgullosos d'en Lewis.

Reflexions de Kim

Aquesta novel·la ressalta notòriament com en la formació d’un adult, el procés d’aprenentatge és inevitable. El camí de l'aprenentatge és com un moviment cíclic, pot ésser un camí lent i ardu. En Kim vol endinsar-se en el món adult, amb la recerca de la veritat, de la bellesa, el camí de la vida. Com un pigall assedegat de noves experiències, Kim es deixa guiar i deixa que aflorin els seus instints alts i baixos. Va aprenent amb el talent i l'anhel de que qui no vol quedar fora, de qui està predestinat a sobresortir.

Hi ha molt de paràbola, de ficció, d'utopia en aquest món màgic que ens mostra Joseph Rudyard Kipling, amb el qual ens sedueix i acarona agradablement.

Un llibre que recomano com entreteniment, el qual ens recorda que els desitjos són il·lusions, que els adults som tan capritxosos com els nens triant joguines.

I ara, si voleu veure algunes escenes de la pel·lícula pitxeu aquí:

Personatges de Kim

PERSONATGES PRINCIPALS:

Kim: Kim és el diminutiu de Kimball O ´ Hara, el fill d'una mare anglesa que va morir durant el part i d'un pare irlandès caigut al servei de Su Graciosa Majestad. Crescut als carrers de Lahore amb una pell tan fosca que pocs podrien considerar-ho blanc, el jove Kim es converteix en el chela d'un monjo tibetà que busca un riu sagrat, el sant riu de la Fletxa.

En el curs d'aquest viatge, Kim recorre l'Índia i participa com espia en el famós «Gran joc» que va enfrontar a Rússia i la Gran Bretanya pel domini de l'Extrem Orient.

Lama Teshu: és un monjo del Tibet que busca la salvació o purificació. Sense proposar-s'ho es troba a en Kim i aquest li fa de chela (acompanyant en el seu viatge), però la seva relació es veurà interrumpuda per causes alienes a ells. A pesar dels infortunis es denotarà una relació d'afecte entre ells molt significativa i primordial pel desenvolupament de la novel·la.

ALTRES PERSONATGES: El Pare Victor, el Coronel Creighton, Lurgan, Mahbub Alí...

Frase: El lama diu: “Que lluny estem dels enganys del món”. Pel lama l’entorn de la serralada de muntanyes, les àguiles grises, en definitiva el paisatge de l’Himàlaia, l’entén com la veritat. Una veritat que li ve donada per la seva creença religiosa.

Objecte: Bossa d'amulet: és una bossa que en Kim porta penjat al coll, que conté els seus documents més importants: partida de neixement, la comprovació que el seu pare va ésser soldat dels Mavèrics o missatges secrets.

Amulet dels fills de l'Encant: És un amulet que porta en Kim i que en situacions de perill ensenyant-lo li pot salvar la vida.


Ara, si voleu veure algunes escenes de la pel·lícula en versió original pitxeu el vídeo:

Joseph Rudyard Kipling

Joseph Rudyard Kipling va néixer el 30 de desembre de 1865 a Bombay (L'Índia). Quan tan sols tenia 6 anys, va ser enviat a estudiar Anglaterra. Va romandre cinc anys en una llar social de Southsea, experiència que descriu en el seu relat 'L'ovella negra'. L'any 1882 va tornar a l'Índia, moment en què va començar a treballar per a la Civil and Military Gazette de Lahore fins a 1889, en qualitat d'editor i escriptor de relats. Algun temps després va publicar Cançonetes del departament (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar a les casernes de l'Índia colonial, a més d'una col·lecció dels seus relats escrits per a la premsa recopilats en Contes dels turons (1887). La seva fama literària els la deu a sis històries sobre la vida dels anglesos a l'Índia, publicades entre 1888 i 1889. Va viatjar per Àsia i els Estats Units, on es va casar el 1892 amb Caroline Balestier i va viure durant un breu període a Vermont. El 1903, es va establir a Anglaterra. El 1907 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, convertint-se en el primer autor anglès mereixedor d'aquest guardó. Va ser iniciat en maçoneria als vint anys en Lahore, va dedicar la seva vida i els seus escrits a aprofundir en la condició d'Hombre, i el seu esdevenir existencial. Va morir el 18 de gener de 1936 a Londres.

Obres rellevants:

Va ser un escriptor Britànic, nascut a l'Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, incloent-hi El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), The Second Jungle Book (1895), Just So Stories (1902), i Puck of Pook's Hill (1906); la seua novel·la, Kim (1901); els seus poemes, incloent-hi Mandalay (1890), Gunga Din (1890), i "If—" (1895); i les seues nombroses narracions curtes, incloent-hi The Man Who Would Be King (L'home que va poder regnar, 1888) i les col·leccions Life's Handicap (1891), The Day's Work (1898), i Plain Tales from the Hills (1888). Se'l considera com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta; els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.

Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tan en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX. L'escriptor Henry James va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut." L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat. Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.

Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic". Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres, i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX. D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible.

Kim

Autor: Joseph Rudyard Kipling
Editorial: Editorial Vicens-Vives, S.A.
Any d’edició: 2.006
Nº pàgines:183
Matèria: Novela juvenil
Sinopsis: Kim és un noi murri, orfe i molt espavilat que viu a la bulliciosa ciutat Índia de Lahore. Un bon dia coneix un lama tibetà que està buscant un riu miraculós que l’ajudarà a aconseguir l’alliberament espiritual. Fascinat per la personalitat ingènua i afable del lama, Kim decideix acompanyar-lo en un viatge a través de l’Índia in país que el jove troba meravellós, per la vellesa dels seus paisatges i pel rebull i varietat de les ciutats i la gent que hi viu. Però al mateix temps que es capbussa en cabalós riu de la vida índia, Kim acompleix diverses missions perilloses que li ha encarregat el Servei Secret Britànic, per al qual treballa.

Amb el cor dividit entre la devoció que sent pel lama i l’ànsia irreprimible d’aventures, Kim s’adona que la seva que la seva personalitat s’escindeix a mesura que va madurant. Però el que més ens fa gaudir d’aquesta obra de formació, tant subtilment amarada d’humor i ironia, és l’afecte entranyable que es professen l’ancià lama i el jove aventurer, una parella inoblidable en què l’autor contraposa i fon una profunda espiritualitat i un vitalisme desenfrenat.

Reflexions de Miquel Strogoff

La novel·la relata les aventures per les quals passa Miguel Strogoff, el correu del tsar, quan aquest li ordena enviar un important correu al seu germà a Sibèria. (al mapa hi ha representat el recorregut que fa en M.Strogoff des de Perm fins a Irkusk). Passaran mil aventures, des de gairebé quedar cec fins al descobriment de l'amor. És un llibre ple d'aventures i d'emocions, com gairebé tots els d'aquest autor.

Un llibre que es gaudeix llegint a cada moment i amb una història que et va enganxant a poc a poc, fins no poder abandonar la seva lectura. Un clàssic, que estic contenta d’haver llegit i del que guardo un bon record. El recomano per distraure’t una bona estona.

I ara, si voleu veure algunes escenes de la pel·lícula pitxeu el video:

Personatges de Miquel Strogoff

PERSONATGES PRINCIPALS

Miquel Strogoff: És siberià. Té trenta anys. És vigorós i pot suportar fins a l'últim límit el fred, la fam la set i la fatiga ... Aquest era un home alt, robust, d'amples espatlles i el pit alçat; seu cap poderosa tenia els bells caràcters de la raça caucàsica. Recta, franca i inalterable era la mirada dels seus ulls de color blau fosc. Tots els seus trets revelaven un home generós i bo. Demostrarà com la valentia i el deure són uns valors que es fusionen per aconseguir el que un es proposa.

Nadia Fedor: Una jove bella que representava al tipus eslau en tota la seva puresa; raça de trets severs, que la destinaven a ser més bella que bonica quan el pas dels anys fixessin definitivament les seves faccions. Es cobria amb una mena de mocador que deixava escapar amb profusió els seus cabells, d'un ros daurat. Els seus ulls eren foscos, de mirada vellutada i infinitament dolça, el seu nas es pegava a unes galtes primes i pàl·lides per unes aletes lleugerament mòbils. És una de les protagonistes secundaries que acompanya al Miquel en el seu viatge d’aventures.

ALTRES PERSONATGES

Tsar: És el rei de l’Imperi rus, que fa enviar una carta a través d’un correu (M.Strogoff) al seu germà Gran Duc, per evitar que envaeixin la ciutat d’Irkutsk.

Ivan Ogareff: És el traïdor de la novel·la. Vol venjar-se del Gran Duc per haver-lo expulsat de l’exèrcit de l’Imperi rus i traça un pla per envair la seva ciutat d’Irkutsk i quedar-se ell com governador de la ciutat.

Nicolau: És el amic incondicional de Miquel Strogoff i Nàdia.

Altres personatges: La Vella Marfa, (mare del protagonista: M.Strogoff), Sangarra, i els dos periodistes: Alcide Jolivet i Harry Blount.............

Frase: I no veuras més les coses de la Terra. Mira amb els ulls ben oberts, mira!. Aquesta frase és la que li diu l'Emir al M.Strogoff abans de deixar-lo ceg, fet que es veu al final de la novel·la que no s'ha portat a terme.

Objecte: La carta, és un element molt important, degut a què si no haguès existit aquest objecte, estariem parlant d'un altra novel·la.

Jules Verne

Jules Verne (1828-1905) fou un escriptor francès nat a Nantes el 8 de febrer de 1828, conegut especialment per llibres on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la novel·la de la ciència: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.

És el segon autor més traduït de tots els temps, després de Agatha Christie, segons Index Translationum. Juntament amb H.G. Wells és considerat un dels pares de la ciència-ficció.

Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s'emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.

Vers l'any 1848 escriu la comedia Les pailles rompues, representada al Gimnàs i més tard Onze jours de siège. També col·laborava en Le Musée des Familles publicant els viatges fantàstics que eren ja com una iniciació del gènere que tanta fama hauria de donar-li. Per aquell temps ja tenia escrita la novel·la Cinc setmanes en globus, que cap editor es decidia a acceptar-li. L'editor Pierre-Jules Netzel, també distingit escriptor, veié al moment l'atractiu d'aquella obra i la seva novetat, i va signar un contracte amb el seu autor, que ja havia complert els trenta quatre anys. Hetzel no tant sols no s'havia equivocat, sinó que l'èxit de les obres de Verne superà els càlculs més optimistes.

La publicació de Cinq semaines en ballon, en el Magazin d'Education, fou un vertader esdeveniment i el seu autor assolí de cop la celebritat, fet que l'animà a continuar pel mateix camí, publicant successivament Les aventures du capitain Hatteras, Le voyage au centre de la terre, De la terre à la lune, etc., que feren de Jules Verne l'escriptor més popular d'Europa, doncs llurs obres no tardaren ser traduïdes a molts idiomes. I això malgrat de l'oposició de savis i de literats, doncs per als primers les seves obres eren només que fantasies i vulgaritzacions a l'abast de qualsevulla persona mitjanament il·lustrada, i els segons li negaven fins les més elementals qualitats.

S'ha de dir que la següent generació ja jutjà a Verne d'altra forma, i a principis del segle XX, malgrat haver evolucionat els costums i els gustos literaris, Verne era un dels escriptors més llegits i encara avui en dia, es fa difícil no trobar algun jove que no hagi llegit alguna obre de Verne.

A més, i això explica també l'èxit de les obres de Verne, tots els seus personatges són nobles, intrèpids i simpàtics, sense caure en les exageracions de les pel·lícules. Fins i tot el savi distret i feréstegament egoista que apareix en no poques de les seves produccions té el do d'interessar-nos en llurs extravagàncies i de no fer-se'ns antipàtic. El fons d'humanitat que transcendeix en tots ells; l'amor al pròxim i el menyspreu de la pròpia vida; la trama sempre interessant i moltes vegades dramàtica de la narració conduïda amb gran habilitat, estil lleuger i amè, diàleg xispejant i enginyós, la part principal del qual corre sempre a càrrec d'un francès decidit i graciós, normalment pertanyent a les classes populars, són els principals elements que podríem dir literaris, emprats per Jules Verne.

Per altra banda, seria injust negar que molts dels invents de la primera meitat del segle XX, foren previstos per ell i alguns fins hi tot descrits amb exactitud, sense contar que va saber inculcar a la joventut l'amor al bé i la ciència. El 9 de maig de 1909 s'inaugurà a Amiens un monument a la memòria del novel·lista amb fons recollits per subscripció pública, bona part de la qual fou aportada pels escolars francesos. El 1928 se celebrà el centenari del seu naixement i com homenatge a l'autor de tants viatges fantàstics, el diari Politiken, de Copenhaguen, organitzà un concurs entre els boy-scouts danesos per elegir-ne un que realitzes un viatge amb l'itinerari semblant al de La volta al món en vuitanta dies. Resultà afavorit Paul Huld, un noi de quinze anys, que portà a terme en quaranta tres dies la gesta que costà vuitanta dies a Phileas Fogg.

Durant molts anys visqué a la ciutat d'Amiens, on morí el 24 de març de l'any 1905.

Prediccions

Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. París al segle XX n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen a l'actualitat.

Un altre exemple és el De la Terra a la Lluna , que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km. de Cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo.

En els seus relats fantàstics va preveure amb força exactitud l'aparició d'alguns dels enginys generats per l'avenç tecnològic del segle XX, com la televisió, els helicòpters, els submarins o les naus espacials. També va predir l'existència de fonts hidrotermals submarines que no van ser descobertes fins molts anys després.

Bibliografia

Verne va escriure una obra molt extensa. Les seves obres mes difoses són les narracions publicades sota el títol Voyages extraordinaires a partir de 1862. També va escriure contes, assaigs, teatre i poesia. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema.

Obres:
1. (1863) Cinq Semaines en ballon (Cinc setmanes en globus)
2. (1866) Voyages et aventures du capitaine Hatteras
3. (1864) Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra)
4. (1865) De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna)
5. (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant)
6. (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí)
7. (1870) Autour de la lune (Al voltant de la lluna)
8. (1871) Une ville flottante
9. (1872) Aventures de trois Russes et de trois Anglais
10. (1873) Le Pays des fourrures
11. (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies)
12. (1874-75) L'Île mysterieuse (L'illa misteriosa)
13. (1875) Le Chancellor
14. (1876) Michel Strogoff (Miguel Strogoff)
15. (1877) Hector Servadac
16. (1877) Les Indes noires
17. (1878) Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys)
18. (1879) Les Cinq Cents Millions de la Bégum (Els cinc-cents milions de la Princesa India)
19. (1879) Les Tribulations d'un chinois en Chine (Les trifulges d'un xinés a la Xina)
20. (1880) La Maison à vapeur
21. (1881) La Jangada
22. (1882) L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons)
23. (1882) Le Rayon vert
24. (1883) Kéraban-le-têtu
25. (1884) L'Étoile du sud (L'estrella del Sud)
26. (1884) L'Archipel en feu
27. (1885) Mathias Sandorf
28. (1886) Un billet de loterie
29. (1886) Robur-le-Conquérant
30. (1887) Nord contre Sud
31. (1887) Le Chemin de France
32. (1888) Deux Ans de vacances (Dos anys de vacances)
33. (1889) Famille-sans-nom
34. (1889) Sans dessus dessous, entre d'altres.

Adaptacions al cinema

Les obres de Jules Verne han inspirat moltes pel·lícules des de pràcticament el naixement del cinema. Moltes de les seves novel·les més famoses van rebre adaptacions franceses, nord-americanes, alemanyes i soviètiques durant les dècades dels anys 20, 30 i 40 del segle passat, tot i que possiblement les pel·lícules més conegudes són adaptacions nord-americanes dels anys 50 i 60 com, per exemple, la producció de Disney Vint mil llegües de viatge submarí (1954), o La volta el món en vuitanta dies (1956), que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula. Més recentment, una altra adaptació de La volta al món en vuitanta dies (1984) va guanyar cinc Oscars.

S'han adaptat al cinema un total de 33 novel·les de Jules Verne, amb un resultat de 95 pel·lícules diferents, sense tenir en compte les sèries de televisió. Les obres que s'han adaptat més vegades han estat Miquel Strogoff (16 vegades), Vint mil llegües de viatge submarí (9 vegades) i Viatge al centre de la Terra (6 vegades).

Principals pel·lícules

• Viatge a la lluna de 1902, dirigida per Georges Méliès.
• L'illa misteriosa de 1951, dirigida per Spencer Gordon Benet i protagonitzada per Richard Crane.
• Vint mil llegües de viatge submarí de 1954, dirigida per Richard Fleisher amb Kirk Douglas en el paper de Ned i James Mason com el capità Nemo.
• Michel Strogoff de 1956, dirigida per Carmine Gallone amb Curd Jurgens com a Michel Strogoff.
• La volta al món en vuitanta dies de 1956, dirigida per Michael Anderson amb David Niven com Phileas Fogg i Cantinflas en el paper de Passepartout.
• De la Terra a la Lluna de 1958, dirigida per Byron Haskin amb Joseph Cotten, Debra Paget i George Sanders.
• Viatge al centre de la Terra de 1959, dirigida per Henry Levin i protagonitzada per James Mason.
• Amo del món de 1961, dirigida per William Witney i protagonitzada per Vincent Price.
• L'illa misteriosa de 1961, dirigida per Cy Endfield amb Michael Craig de protagonista.
• Els fills del capità Grant de 1962, dirigida per Robert Stevenson i amb Maurice Chevalier, George Sanders i Hayley Mills com a protagonistes, entre d'altres.

Miquel Strogoff

Autor: Jules Verne
Editorial: Castellnou Edicions
Any d'edició: 2.009
Nº de Pàgines: 166
Matèria: Narrativa Juvenil
Sinopsis:El tsar de Rússia ha de lliurar una carta al Gran Duc d'Irkutsk, a fi de prevenir de la imminent invasió tàrtara encapçalada pel traïdor Iván Ogareff que vol assassinar i lliurar la seva ciutat als tàrtars.

En el seu precipitat camí coneix a Nadia, una jove que va a la mateixa ciutat, Irkutsk, per veure el seu pare, que va ser desterrat. Durant el camí es troba amb molts problemes i diverses persones que segueixen el seu camí, entre ells dos reporters, un anglès i un francès, i té l'oportunitat d'ajudar en el viatge a una jove dels Letònia que busca reunir-se amb el seu pare. Per fi Miguel és descobert, obligat a negar la seva mare i com a conseqüència queda suposadament cec (al final de l'obra veurem que no ho està), sent la jove Nadia la que el guiarà per complir la seva missió.

D'aquest autor existeix una revista electrònica, si la voleu veure pitxeu Aquí

Reflexions de l'Illa del Tresor

L'Illa del Tresor és una d'aquelles novel·les que se'm va escapar de llegir de més jove. No per falta de ganes sinó simplement, perquè les nombroses adaptacions cinematogràfiques ja em van mostrar l'argument i els personatges imaginats per l'Stevenson.

L'Stevenson, podria passar per un dels seus personatges de les novel·les, si tenim en compte que ell també acaba morint en una illa, l'anomenada Illa Upolu, aquesta està presentada al començament d'aquesta reflexió.

En tot cas, una obra que va sembrant en la imaginació dels lectors la llavor de l'aventura de pirates, de tresors fabulosos i de paisatges exòtics. Un clàssic, que us recomano llegir.

I ara, si voleu veure algunes escenes de la pel·lícula pitxeu en el video:

Personatges de l'Illa del Tresor

PROTAGONISTES I MARINERS LLEIALS

Jim Hawkins: És el jove que protagonitza la novel·la i a l’hora el narrador principal. Un noi treballador que viu a l’hostal dels seus pares, l’Almiral Benbow. La sort el portarà a viure una fantàstica aventura a bord d’un vaixell anomenat la Hispaniola.

Doctor Livesey: És metge i amic de Trelawney. S’embarca en aquesta aventura des del precís moment que li arriba el mapa del tresor a les seves mans. Cuida molt de Jim, però no és d’estranyar, és una persona molt diplomàtica que fins i tot accedeix a fer cures als amotinats malferits. Pulcre, polit, d’ulls negres i perruca empolvorada, esdevé narrador en alguns dels capítols de la novel•la.

Mare i pare d’en Jim: Posseeixen un hostal, l’Almiral Benbow, on comença el relat. En els primers capítols és assaltat pels pirates que busquen el mapa. Però abans, el pare d’en Jim mor. La seva mare continuarà duien l’hostal després de que en Jim marxi a l’illa, amb l’ajuda d’un mosso que li ha proporcionat l’hisendat.

L’hisendat Trelawney: És un home ingenu i massa xerrameca. Assumeix la responsabilitat d’aconseguir un bon vaixell i una tripulació per tal de poder començar l’aventura. Ho aconsegueix a través dels seus contactes però no s’adona de la jugada que li fa John Silver amb la tripulació que tria. S’emporta tres dels seus criats a l’illa; en Joyce, en Hunter i en Redruth.

Capità Smollett: És el Capità de la Hispaniola. Des del primer moment desconfia de la tripulació però per falta de proves es resigna a seguir el camí. Serà ferit durant l’assalt al fortí, però retornarà a Anglaterra on es recuperarà tranquil·lament.

Thomas Redruth: És un dels criats de Trelawney, el guardabosc, que forma part de la tripulació que s’embarca a la cerca del tresor. Mor durant l’estacada d’un tret realitzat pels amotinats.

Hunter: Criat també de Trelawney, que tot i no morir en l’atac on va perdre la vida
Thomas Redruth, queda ferit i mor en poc temps.

Joyce: El tercer dels criats amb qui Trelawney compta per a l’aventura. Ell tampoc té la sort d’emprendre el viatge de tornada a Anglaterra; mor a l’illa.

Dance: És el superintendent i s’encarrega de perseguir els pirates qual assalten l’Almirall.

Dogger: És ajudant del superintendent Dance. És qui acompanya a Jim a casa del Doctor Livesey.

Ben Gunn: Ex tripulant del Walrus. Va ser abandonat a l’illa del tresor quan va tornar-hi amb els seus companys de tripulació en busca del tresor del capità Flint sense èxit. El troba Jim a l’illa i n’informa al Doctor, a l’Hisendat i al Capità. Passarà per tant a formar part del grup dels lleials i els ajuda a fer embogir els pirates quan ja són prop d’on teòricament trobaran el tresor.

PIRATES I MARINERS DESLLEIALS

Billy Bones: Amant del ron, és un vell mariner que tria l’almirall Benbow per tal de refugiar-se dels tripulants que viatjaven amb el Walrus quan Flint va amagar el tresor a l’illa. Aquest va donar el mapa a Billy, company seu, i ell l’amaga en el seu cofre tot i que des del moment que Flint li entregà el mapa abans de morir, ja sabia que arribaria el dia que la resta de tripulants el busquessin per poder recuperar el tresor. Mor a l’hostal poc abans que l’assaltin els pirates.

Gos negre: Pirata que va a l’Almirall en busca de Billy Bones i discuteix amb ell. Finalment fuig ferit.

Pew: Pirata cec que amenaça a Billy a l’Almirall i participa en l’assalt a l’hostal. Mor trepitjat per un cavall.

Johnny i Dirk: Estan a les ordres de Pew. Dirk s’embarca a la Hispaniola. John

Silver El Llarg:És un pirata amb una cama de fusta i un lloro a l’espatlla. El seu únic interès són els diners. Va pertànyer a la tripulació del Capità Flint i posseeix una taverna a Bristol que governa la seva muller de color. És astut i afable, però temut fins i tot pel mateix Flint, ell és qui ha organitzat l’expedició i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Com a membre de la tripulació de la Hispaniola fa de cuiner però més tard, esdevé el líder del motí. Durant la novel·la sembla que tingui una doble personalitat però no és més que una mescla de covardia i interès. Les presses de la resta de pirates i l’actuació d’en Jim, a qui agafa estima, trastoquen lleugerament els plans. Quan es veu perdut pacta amb el Doctor i finalment empren el viatge de retorn a Anglaterra tot i que al primer port on para la goleta fuig amb una part del botí. (De vegades al llarg de la novel·la és anomenat Barbacoa).

Capità Flint: És el lloro d’en Silver. Rep aquest nom en homenatge i record al sanguinari pirata Flint.

Arrow: Oficial de punt de La Hispaniola. Des de bon principi el Capità de la Goleta no el legitima com a bon mariner donada la seva poca autoritat i l’afició a l’alcohol. Mor abans d’arribar a l’illa.
Job Anderson: Contramestre de la Hispaniola tot i que després de la mort de Arrow, agafa el seu lloc.

Timoner Israel Hands: Artiller d’en Flint que acaba unint-se al bàndol dels amotinats i mor a mans de Jim després de que aquest recuperes la Hispaniola.

O'Brien: Pirata del casquet vermell que es queda amb Israel Hands a l’Hispaniola i mor assassinat per aquest. Posteriorment, Jim, el tirarà per la borda.
George Merry, Tom Morgan, Alan: Amotinats a les ordres de Silver.

Capità Flint: No és un personatge que surti a la història de l’illa del tresor, però la seva vida i ell com el pirata sanguinari més temut del moment, dóna molt joc en la novel·la i per tant, es fan diverses referències a aquest capità deslleial. Molts dels seus tripulants són a bord de la Hispaniola en busca del tresor que fa anys havien enterrat.

• Altres personatges que surten a la novel·la o en són nombrats: Abraham Gray, Taylor, Senyora Crossley, Blandy, Hawke, Roberts, Allandyce, etc.

Si voleu escoltar la famosa cançó dels pirates i la botella de ron pitxeu el video:

Frase: Jonh el Llarg li diu a en Silver “Crec que ara estem en paus”. Probablement, perquè li devia una.

Objecte: El bagul és un element característic que es troba present en totes les novel·les, pel·lícules, etc, d’aventures de pirates. Que normalment, és una caixa de fusta, amb pany i amb tapa de volta destinada a guardar i transportar roba i altres efectes: al mapa de l’illa del tresor i els diners: lliures, doblons, peces de vuit, etc, que sol estar recoberta sovint de pell o llauna.

El barril de pomes: Aquest és un objecte, on el protagonista descobreix la trama de la novel·la. Per això és tant important anomenar-lo com objecte notori.

Space Book Grupal

És una experiència que recomano fer, perquè t'adones de la creativitat que pot sortir, si comparteixes les teves idees, sentiments, etc, amb un grup de gent, el resultat pot ésser molt gratificant. No ens hem d'oblidar que treballant col·lectivament, també s'aprèn!

Robert Louis Stevenson

Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 – Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894) fou un escriptor escocès.

És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.
Provinent d'una família burgesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.

Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer, que per pròpia vocació. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l'estudi de la llengua.

Aviat van aparèixer en ell els primers símptomes de la tuberculosi i inicià una sèrie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conèixer Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, al Llunyà Oest. Va escriure històries de viatges, d'aventures i romanços. La seva obra és molt versàtil: ficció, assaig, etc.

A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va començar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Després d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novel·lista havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilització: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i escriu a la premsa britànica sobre la penosa situació samoana.

Va morir d'un atac cerebral. Un any abans, va relatar en una carta: "Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombs". El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.

Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges.

L'illa del Tresor

Autor: Robert Louis Stevenson
Editorial: Columna Jove
Any d'edició: 2.004
Nº Pàgines: 253
Matèria: Narrativa Juvenil.

Sinopsis: Amagat en el barril de pomes el jove grumet Jim Hawkins descobreix que la tripulació està preparant un motí. Però això, només és una petita part de les extraordinàries adventures que van començar amb la troballa del mapa de l'illa del tresor, que guardava zelosament aquell mariner vell i borratxo de rom que va aparèixer un bon dia a la posada Almirall Benbow, propietat dels pares d'en Jim.

Ara, us presento la meva petita aportació, en el llibre blanc.

I la meva reflexió sobre l'activitat és:

És un projecte molt ambiciós que et dona l’oportunitat de participar en un projecte artístic. Ens deixa intervindre, a través de la nostra petita aportació que si més no, serà un bon company de viatge per a tots aquells que en vulguin participar ja sigui amb la lectura o sent protagonista del mateix.

Bec necessari els meus agraïments a Elín Hansdóttir, una de les artistes encarregades d’aquest projecte. Per el seu ingeni i generositat.

Tal i com us vaig dir l'últim dia, us mostro uns exemples dels llibres blans que es troven en el Centre d'Art la Panera.

ACTIVITAT 2: Space Book

Helín Hansdóttir és una artista que invita a tothom que vulgui a participar en el seu projecte artístic, convidant-los a formar part de la seva peça artística. Més de 800 libres en blanc viatjaran arreu del món com si es tractés d'una biblioteca portàtil.

La voluntat de l'artista és la d'elaborar un relat col·lectiu, un recull del saber, els pensament i els records dels personatges anònims, però que en realitat esdevenen el veritable motiu de la peça.

Aquest projecte també forma part en el Centre d'Art la Panera com un element artístic més en la instal·lació, a continuació podem veure alguns dels pensament, i reflexions que han viatjat arreu del món.

La Panera

Centre d’art la Panera:

Del 26 de gener al 25 d’abril del 2.010, es presenta un projecte expositiu titulat "Veu entre línies". Aquest és un projecte de Javier Peñafiel amb la complicitat de Glòria Picazo.
Veu entre línies vol ser una reflexió sobre la paraula com element portador de múltiples significats. Des de la paraula escrita o parlada y al mateix temps negada y silenciada, sempre a través de la frase, el desig, la consigna per a portar a la narració y d’aquesta al compendi de coneixements que és l’espai buit y virtual de la biblioteca.

En una entrevista realitzada a en J. Peñafiel reconeix que té una idea un tant excèntrica de que la paraula és pronunciada de manera diferent en cada ocasió. És per això, que no és estrany trobar-te una obra virtual sense gaire sentit, o un obra que presenta diversos cartells amb diferents paraules. Oferint amb cadascuna de les obres, una identitat pròpia.


Reflexió de la visita:

Haver assistit a l’exposició “Veu entre línies” m’ha obert un nou món per a mi. M’ha fet descobrir el meu entorn a través de la paraula, per mitjans com el llenguatge corporal, verbal, visual, audiovisual i plàstic.

Un món que el pots observar, escoltar, reflexionar i inclús et pots atrevir a criticar, però no m’enganyo quan m’adono que és una dimensió oberta, i desconeguda per a mi. Tot i que, és molt interessant i enriquidora l’experiència perquè m’ha aportat conèixer experiències noves i el més necessari nous coneixements.

Pàgina web de la Panera: http://www.lapanera.cat/home.php?op=32&module=editor

Reflexions del vigilant en el camp de sègol

El que compta en aquesta novela és la recerca de la sinceritat i l'espontaneïtat en un món adult en el qual, per contra, preval la hipocresia i la manca total de puresa.

Tots els que hem vist més enllà de les nostres nassos de joves compartim aquest rebuig pel món actual. I només per això, per mostrar Salinger que un pot i ha d'anar a la recerca d'aquesta sinceritat, encara que sigui amb desvergonyiment i arrogància, aquesta obra mereix estar a la nostra capçalera literària.

Una crítica que li poc treure a la novel·la són totes les paraulotes que fan servir al llibre. No m’agraden, però el que tinc clar, és que segur que si el protagonista no digues aquestes paraules, el llibre no tindria el mateix sentit ni tindria la gracia que té el llibre.

M’ha agradat molt el llibre i segur que el recomanaré molt, però a adults, no trobo que sigui una novel·la per nens.

I ara, si voleu veure un obra de teatre que simula la història del Guardià en el Camp de Sègol en versió còmica pitxeu el video:

Personatges del vigilant en el camp de sègol

Personatge principal:

Holden: És un jove rebeld, a mig camí entre la infància i el món adult. Un adolescent sense il·lusió per a res que està convençut que el seu pas pel món no és més que una regressió i no pas una evolució com hauria de ser. Al llarg de la història viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat.

Salinger, fa denotar en el relat que el protagonista és un adolescent cínic sarcastic, nerviós i insegur que demostra amb els seus tics vocals i aixó fa adonar-se’n al lector que es troba davant d’un adolescent perdut en els pensaments i les accions, que no sap què fer, en qui recolzar-se, un jove que necessita un cop de mà.

Alguns dels objectes que caracteritzen al protagonista de l’obra de Salinger són:

La gorra vermella de caça, els cigarrets, la copa de Whisky, el guant de beisbol del seu germà Allie i el cd de Phoebe. No són aquests per que sí, sinó que l’autor els ha triat amb algun objectiu que queda ben definit al llarg del llibre.

L’objecte que a mi personalment més m’ha cautivat és el guant de beisbol del seu germà Allie que és difunt. Cada cop que apareix en el relat o és nombrat, s’encén dins del lector una espurna de record, de memòria, de protecció, tendresa i estimació. I és que per poc insignificant que ens pugui semblar a alguns un simple objecte, pot tenir molta significació i emoció per uns altres.

Salinger fa ús de diferents llocs per seguir creant un personatge tant ben definit. Alguns d’aquests són el museu, l’habitació de Phoebe, el menjador de l’Antolini, el llac i les cabines telefòniques. Personalment, m’atrapen el museu i les cabines, i és que aquestes últimes són clau per demostrar la necessitat que té Holden de comunicar-se, la necessitat d’ajuda, la cerca de la comprensió, perquè en el fons es trova molt sol.


Personatges secundaris:

Ackley: és un dels nois de Pencey que vivia a l’habitació del costat de la de Holden. Era considerat un noi poc higiènic però en el fons, a Holden li agradava parlar amb ell de tant en quant.

Stradlater: és el company d’habitació del Holden. Bastant fatxenda, de bon veure i orgullós, és l’únic estudiant de Pencey que no mentia quan deia que havia tingut relacions sexuals.

Jane Gallagher: és la noia amb qui Holden passava les vacances a Maine. Al llarg de la historia és nombrada per Holden.

Allie Caulfield: és el germà petit del Holden qui morí de leucèmia tres anys abans de tot el que Holden ens explica. L’autor utilitza el fet que Holden el nombri i recordi per definir al protagonista.

Phoebe Caulfield: és la germana també petita del Holden. Té tan sols deu anys però és qui dóna vida al protagonista, i és que en certs moments de la novel·la sembla que sigui per ell, l’única raó de seguir amb vida.

D.B Caulfield: és el germà gran del Holden qui al no poder triomfar com a escriptor es feu guionista de cinema.

Sr. Spencer: és el professor d’història de Holden qui li retreu la seva falta d’interès per la historia i l’escolaritat en general.

Sr. Antolini: és un antic professor del Holden qui l’acull quan no sap què fer ni on anar. Holden el valora molt pels seus coneixements.

Altres: Maurice, Sunny, Carl Luce, Sally Hayes…

Frase: Una frase que m'ha impactat molt d'aquesta novela és: "No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a faltar a tothom". És una frase que se li té que llegir el fons de la mateixa i descobrireu un dels valors importants que aporta aquesta novela: la amistat i la tolerància.

J.D.Salinger

Jerome David Salinger, conegut com a J.D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, New Hampshire 27 de gener de 2010) va ser un escriptor estatunidenc. Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (Un dia perfecte per al peix banana, 1948) és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva única novel·la, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol, 1951, editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid. El 1953 recopilà els seus relats a Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó). Després només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà de publicar, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema.

Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), de la qual se n'han venut més de 65 milions de còpies a tot el món , ha tingut una influència important en la narrativa moderna.

Salinger morí el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (New Hampshire), on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.

El vigilant en el camp de sègol

Autor: J.D. Salinger
Editorial: Empúries

Any d'edició: 1.990

Nº Pàgines: 282

Matèria: Narrativa Juvenil

Sinopsis: Holden Caudfield, sens dubte, és el personatge principal. La història gira al voltant d'ell i de les seves inquietuds. L'ansietat que sent visquent en un món on arriba a odiar a tothom. És un noi que està desenganyat amb la vida, la gent i, en general, la societat en la qual viu. Fins al punt de preferir viure aïllat de tot el que està al seu abast. Per estar sol i sense ningú.