Reflexions d'Alicia al país de les meravelles

Lewis Carroll en la novel·la de Alícia en el país de les meravelles va crear des de la seva imaginació tots els elements per a formar el país de les meravelles: un conill amb rellotge, un gat somrient, unes cartes i el seu regne, personatges bojos, una nena que canviava constantment de mesura...

Tot té un sentit per a després crear el personatge Alícia que viu amb la màgia i va descobrint un conjunt d'elements a mesura que avança la trama. Poc a poc es va acostumant a tot allò sobrenatural, ja que li semblava molt avorrit i estúpid la vida en un curs normal.

Crea amb aquesta narració un món sense sentit, d'absurds, on les regles no valen i la imaginació esta per sobre de tot. Tot això converteix les aventures de l'Alicia en un exemple de llibertat i coratge.

És una novel·la que aconsello per passà un estona d'allò més entretingut.

Personatges d'Alicia al país de les meravelles

EL GAT: Fins ara no m'havia adonat que el gat és una figura que surt en infinitat de contes, novel·les fixeu-vos quants em anat descobrint al llarg de les nostres lectures, pel·lícules etc...

TOM (TOM I JERRY)

Tom és un gat domèstic de color gris blau (o blau grisenc, depenent del curt. El color del seu pèl és semblant al de la raça de gat Russian Blue). Té una vida acomodada, en canvi Jerry és un petit ratolí de color cafè que sempre viu a una curta distància de Tom. Tom és d'un temperament viu i bastant sensible, mentre que Jerry és independent i oportunista. Encara que bastant enèrgic i decidit, Tom no és un desafiament per a la ment de Jerry. AL final de cada episodi, Jerry és generalment mostrat com el vencedor, i Tom com el perdedor. No obstant això, han existit diversos altres resultats: en estranyes ocasions, Tom triomfa. Algunes vegades, irònicament, ambdós perden.

Ambdós personatges presenten tendències sàdiques, a causa del plaer que demostren torturant a l'altre. No obstant això, a diferència de Jerry, Tom té una consciència que ho afligeix al pensar que Jerry està mal ferit o fins i tot mort. Jerry algunes vegades s'aprofita d'això.

SILVESTRE

Silvestre és un gat blanc i negre, amb nas vermell (perquè recordi la d'un pallasso). En la majoria de les seves històries el seu objectiu és caçar al canari Tweety o Piolín (el nom canvia segons el país de publicació). Els intents sempre resulten fallits, i Silvestre es guanya els càstigs de l'ama, una simpàtica avia. Del repertori de frases de Tweety ha quedat la famosa expressió "Em va semblar veure un bufó gatet".
En altres ocasions, Silvestre intenta caçar, també infructuosament al ratolí Speedy Gonzales. Esporàdicament s'ha enfrontat al cangur boxador Hippety Hopper. Ha aparegut també amb molts altres personatges de Looney Tunes. Silvestre és un dels protagonistes de dues pel·lícules guanyadores de premis Oscar: Tweetie Peu (de 1947, la primera aparició de Silvestre) i Birds Anonymous (1957).

EL GATO CON BOTAS

El Gato con botas és un personatge d’un conte popular europeu, recopilat al 1697 per Cahrles Perrault en els seus Contes de ma mère l'Oye como El gat Mestre i anteriorment en 1634 per Giambattista Basile com Cagliuso.

GARFIELD

Garfield és un gat gros i taronja, amb ratlles negres i una peculiar actitud, personatge de l’història, la sèrie de televisió i de dos pel·lícules homònimes. Odia els dilluns, li encanta menjar i dormir, veure la televisió i burlar-se de Jon i d’Odie. El seu menjar preferit és la lasanya i detesta les panses, les anchoves i els espinacs. Se l’ha vist caçar ocells, però no ratolins, però no considera fastigós menjar-se’ls. També odia a les aranyes i sobretot els dilluns.

Al començar la tira còmica, Garfield era un gat realment obès, justificant així les continues bromes dels altres personatges sobre els se upes. Amb el pas del temps la figura s’ha estilitzat, tot i que segueix mostrant una panxa abultada. A part de la línia, Garfield també mostra altres preocupacions humanes, com el pas del temps.

EL GATO FÉLIX

El Gato Félix, també conegut com Félix el gato, és un personatge animat de la era del cine mut. El seu pelatge negre, ulls blancs i el seu ampli somriure, juntament amb les situacions surrealistes en les que les seves històries presenten, contribueixen a fer de Félix un dels personatges animats més reconeguts del món. Félix va ser el primer personatge d’animació en aconseguir arribar a un nivell de popularitat tan gran com per atraure personatges amb el reclam de la seva aparició en una pel·lícula.

EL GAT CHESHIRE

El gat de Cheshire és un personatge fictici creat per Lewis Carroll en la seva coneguda obra Alícia en el país de les meravelles. Té la capacitat d’aparèixer i desaparèixer quan vol, entrenin a Alícia mitjançant conversacions estranyes de temàtiques filosòfiques. En canvi, apareix per animar a Alícia quan aquesta és condemnada a mort al camp de croquet per la Reina de Cors, i el gat desconcerta a tots fent desaparèixer el seu cos però fent visible el seu cap, mentre provoca una massiva discussió entre el Rei, la Reina i el verdugo, sobre si es pot decapitar a algú que no té cos.
Una altra de les seves característiques més singulars és que el Gat de Cheshire pot desaparèixer gradualment fins que no queda res més que el seu ampli somriure, fent notar a Alícia que moltes vegades haurà pogut veure a un gat sense somriure però mai un somriure sense un gat. Aquesta a estat una de les característiques més recordades del gat de Cheshire.


ALICIA:

Video Oficial de la canción Alicia (expulsada al país de las maravillas) de Enrique Bunbury. Album: Radical Sonora (1997)


Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia en su pensamiento
tirando del hilo de su enredo.
alicia en el laberinto
sin minotauro me llama: ¡teseo!
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada...
al país de las maravillas.
para alicia hoy...
es siembre todavía.
Alicia, viajando entre lunas,
de charla con musarañas.
alicia tejiendo las nubes
con tela que nunca se acaba.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado
alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada...
al país de las maravillas...
Alicia expulsada...
al país de las maravillas... assss haaahhhh haahhhh aaaaahhhhhhh hhhaaaaaaaaaaaaahhh

I ara, si voleu veure el video de la cançó, pitxeu-lo:

I SI VOLEU VEURE ALGUNES ESCENES DE LA NOVA PEL·LÍCULA DE TIM BURTON D'ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES, PITXEU EL VIDEO.

Frase: "Que li tallin el cap" aquesta frase té un caire divertit perquè surt i es repeteix sovint al llarg de la novel·la. El malvat personatge de la Bruixa, només té aquesta manera de resoldre les dificultats, petites o grans dient "Que li tallin el cap".

Objecte: La llodriguera és en la novel·la la porta entre el món real i el món imaginari.

Lewis Carroll

BIOGRAFIA

Xerris Lutwidge Dodgson (1832-1898), era el nom verdader de l'autor de les "Aventures d'Alicia al País de les Meravelles" (Alice's Adventures in Wonderland), i d'"A través del Mirall" (Through the Looking Glass). Nascut a Daresbury, Anglaterra, era el major d'11 fills: quatre barons i set nenes. Als 18 anys, va ingressar a la Universitat d’Òxford, en la que va romandre durant prop de 50 anys, i en la que va obtenir el grau de batxiller i es va rebre de preceptor. Va ser ordenat diac de l'Església Anglicana i va ensenyar Matemàtiques a tres generacions de joves estudiants d’Òxford, i el que és més important, va escriure dues de les narracions més delicioses que s'han produït en el camp de la literatura.

Poc és el que cal dir, a part d'aquests fets, sobre la vida del Reverend Dodgson. Va viure 66 anys tan tranquil·lament com pot fer-ho qualsevol altre home, i el treball i ocupació de la seva vida, així com la seva diversió favorita, van ser les Matemàtiques. Va patir d'insomnis durant tota la seva existència, i passava nits senceres despert, amb els ardus problemes matemàtics donant voltes al seu cap, i tractant de desxifrar-los. Va escriure diversos llibres sobre la matèria i el més interessant d'ells es titula: Euclides i els seus moderns rivals.

Els seus contes van veure la llum amb el pseudònim Lewis Carroll. Potser la raó d'això fos la seva extraordinària timidesa davant de la gent, és a dir, davant dels adults. Tenia pocs amics en la plenitud del seu desenvolupament i creixement, i com era tímid, es va retreure dels adults i va crear les seves amistats entre els nens, especialment entre les nenes petites; els comprenia perfectament i era el seu company natural i deliciós. Fàcilment prenia part en els seus jocs; n'inventava sempre alguns de nous i els explicava contes i històries.

L'Alicia real i verdadera era la filla del seu amic el diac Liddell, la qual, molt més tard, va relatar com aquests contes capritxosos que encara delecten als lectors de totes les edats i de tots els països els van ser referits a ella i a les seves dues germanes: "Molts dels contes del Sr. Dodgson ens van ser explicats en les nostres excursions pel riu, a prop d’Òxford. Em sembla que el principi d'"Alicia" ens va ser relatat en una tarda d'estiu en què el sol era tan ardent, que havíem desembarcat en unes prades situades corrent a baix del riu i havíem abandonat el bot per refugiar-nos en l'ombra d'un paller recentment format. Allà, els tres repetim la nostra vella sol·licitud: explica’ns una història, i així va començar el seu relat, sempre deliciós. Algunes vegades per mortificar-nos o perquè realment estava cansat, el Sr Dodgson es detenia sobtadament dient-nos: això és tot, fins a la pròxima vegada; ah, però aquesta és la pròxima vegada!, exclamàvem les tres alhora, i després de diverses temptatives per persuadir-lo, la narració es reprenia novament".

Alice es va publicar el 1864, i A través del mirall, el 1871. Ambdues van ser il·lustrades pel famós dibuixant anglès John Tenniel. Aquests llibres han estat posteriorment il•lustrats per molts altres artistes, però els magnífics dibuixos de Tenniel continuen sent els favorits. Altres publicacions de Lewis Carroll són: La cacera del Snark (The Hunting of the Snark) (1876) i el conte poc llegit Silvia i Bruno 1889 i 1893.

Alícia al país de les meravelles

Autor: Lewis Carroll
Editorial: Empúries
Any d'edició: 2.008
Nº de Pàgines: 140
Matèria: Novel·la juvenil
Sinopsis: Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra en la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat d'aquesta novelLa excepcionalment permet construir un espai imaginari, ple d'animals fantàstics i objectes innanimats, on Lewis Carroll ataca les convencions socials mitjantçant la sàtira i la caricatura.

I ara, si vols veure un musical realitzat per Cia la Trepa d'aquesta obra, pitxa al video:

¿Com treballem la literatura a l'escola?

La Literatura es pot treballar en l’escola des de diverses perspectives. Unes no són millor que d’altres, perquè totes són vàlides per treballar els diferents elements d’un obra. S’acostuma a treballar amb Guies Didàctiques, imagino perquè és més fàcil i còmode pel mestre, però no comparteixo la idea, ja que l’alumne s’avorreix i segueix un aprenentatge, més aviat poc significatiu.

Jo prefereixo treballar els llibres relacionant els personatges d’un llibre amb els personatges d’un altre llibre que s’hagin llegit recentment de les mateixes característiques. O també aprofundir en la vida de l’autor d’un llibre i buscar similituds en la seva obra, perquè tots els autors en part, solen aplicar les seves vivències i experiències personals en les seves obres. I inclús m’atreviria a treballar la psicologia dels personatges.

Com ja sabem en les narracions es veu com hi ha personatges estereotipats : un o varis herois, la personificació del mal, la figura familiar ( en el cas que existeixi); unes víctimes, l’autoritat, entre d’altres. És doncs, el que s’ha de treballar en l’escola, treballant els valors per exemple, així com els temes principals, com els subtemes d’un obra. Depenent del cicle i de l’aprenentatge que es vol oferir als alumnes, és treballarà amb més o més profunditat un tema.

Un dels objectius que ha de tenir tot mestre de primària referent a la literatura, la lectura i l’escriptura, si vol que els seus alumnes aprenguin significativament, és que s’aprèn a llegir i a escriure llegint!! I a la vegada els estàs sensibilitzant envers la literatura, perquè la pugui valorar com una herència cultural viva.

Reflexions de Cròniques de Nàrnia

Cròniques de Nàrnia és una narració, la qual està estretament lligada a la vida de l'autor en la qual s'expressen alguns elements i esdeveniments que han influenciat en algun moment de la seva vida. Així com algunes de les seves vivències i experiències personals tal i com: la temàtica de la religió, el món màgic i imaginari, el simbolisme i la importància del paper de la dona, l'espai i l'època viscuda per l'autor, entre d'altres. També transmet satisfactóriament alguns valors com l'amistad, l'autoritat, la curiositat i la solitud.

És un novel·la molt enriquidora que l'aconsello per passar una bona estona i d'entrar en el món de la imaginació.

Aquest autor "C.S.Lewis" és mundialment conegut per les Croniques de Nàrnia i d'altres obres de ciència ficció importants com: "Cartes del diable al seu nebot" i "La Trilogia Còsmica" . Fins i tot li han reconegut el seu treball fent-li la següent estàtua:

Si voleu saber més coses sobre com i qui va crear el país de Nàrnia pitxeu aquí

I ara, si voleu veure algunes escenes de la pel·lícula de Cròniques de Nàrnia del lleó, l'armari i la Bruixa pitxeu en el video:

Personatges de Cròniques de Nàrnia

Peter Pevensei: És un líder nat, a més de ser el més gran dels germans Pevensie. És un jove seriós i equànime acostumat a mantenir la pau entre el seu lluitador germà petit i la seva germana. Aventurer i emprenedor Peter serà una peça fonamental, igual que els seus germans, per Nàrnia.

Susan Pevensei: És la segona dels germans Pevensei i sol manar sobre els seus dos germans petits. Al contrari que la resta dels seus germans, Susan no és gens aventurera. A Lucy li encanten les aventures i participa en moltes batalles, però Susan prefereix mantenir-se al marge.

Lucy Pevensie: Tot i que Lucy és la més jove dels germans Pevensie, és perfectament conscient del que està bé i del que està malament i mai diria una mentida. Igual que Susan, és bondadosa i sent molta pena pel pobre senyor Tummus quan aquest li comenta que la Bruixa Blanca podria convertir-lo en pedra. Però confia plenament en Aslan, a qui l'uneix un vincle molt especial.

Tumnus: És un plàcid faune que viu a la seva cabana. Coneix a Lucy quan aquesta viatja per primera vegada a Nàrnia i des de llavors són amics...

Aslei: És el lleó que fa de personatge arqueotip d'heroi. És qui ajuda als germans Pevensei a alliberar el país de Narnia, de la Bruixa Blanca.

Santa Claus: És qui regala als germans Pervesei uns regals: l'arc i les fletxes a Susan, una espasa i un escud a en Peter, i a la Lucy una daga i una botelleta amb un líquid medicinal, tots són objectes màgics que faran portar a terme un final insperat, però feliç.

La Bruixa Blanca: Personatge que governa tirànicament a Nàrnia quan els germans Pevensie arriben. S'anomena a si mateixa Reina de Nàrnia, y va ser qui va mantenir a Nàrnia durant 100 anys sota un constant hivern, sense Nadal.

Altres Personatges: Nogmo, Maugrim, el professor Kirke, entre d'altres.

Objecte: Un objecte fonamental en l'obra de Cròniques de Nàrnia és l'armari, entés com un element màgic i que suposa la porta entre el món primari o real i el món secundari o imaginari.

Frase: " Un cop s'és rei de Nàrnia, s'és rei per sempre i més". Amb aquesta frase que li diu el professor Kirke als quatre germans quan tornen de Nàrnia, dona a entreveure que la història no s'acabat sinó que és el començament de les adventures de Cròniques de Nàrnia.

Un altra frase que també trobo interessant és quan desprès de fer -li preguntes inèdites els quatre germans al mestre, aquest sempre els contesta, "Valgam Déu, que els ensenyen a les escoles?.

Autor de Cròniques de Nàrnia

BIOGRAFIA
Clive Staples Lewis (29 de novembre de 1898 -22 de novembre de 1963 ), popularment conegut com C. S. Lewis, i cridat Jack pels seus amics, va ser un medievalista, apologeta cristià, crític literari, acadèmic, locutor de radi i assagista. És també conegut per les seves novel·les de ficció, especialment per les Cartes del diable al seu nebot, Las Crónicas de Narnia, i la Trilogia Còsmica.

Lewis va ser un amic proper de J. R. R. Tolkien, l'autor d'El Señor de los Anillos. Ambdós autors van ser prominents figures de la facultat d'Anglès de la Universitat d'Oxford, i en el grup literari informal d'Oxford van ser coneguts com els "Inklings". D'acord a les seves memòries denominades Sorprendido per l'alegria, Lewis va ser batejat a l'Església d'Irlanda quan va néixer, però durant la seva adolescència es va allunyar de la seva fe. A causa de la influència de Tolkien i altres amics, quan tenia prop de 30 anys, Lewis es va reconvertir al cristianisme, sent "un participant molt ordinari de l'Església de Inglaterra". La seva conversió va tenir un profund efecte a les seves obres, i les seves transmissions radials en temps de guerra sobre temes relacionats al cristianisme van ser aclamades àmpliament. Tard en la seva vida va contreure matrimoni amb l'escriptora nord-americana Joy Gresham, que va morir quatre anys després a causa d'un càncer d'ossos, a l'edat de 45 anys.

Les obres de Lewis han estat traduïdes a més de 30 idiomes, i ha venut milions de còpies a través dels anys. Els llibres que componen Las Crónicas de Narnia han estat els més venuts i s'han popularitzat al teatre, la televisió i el cinema. Exemples d'això inclouen la sèrie de televisió de la BBC el 1988, l'adaptació al cinema d' El lleó, la bruixa i l'armari en 2005, i l'adaptació al cinema d'El príncep Caspian el 2008. L'èxit d'aquestes últimes produccions ha portat a iniciar els projectes d'adaptació de La Travesía del Viajero De l'Alba, La cadira de plata, i les Cartes del diable al seu nebot.

El 1993, Richard Attenborough va dirigir Terres de Penombra, pel·lícula considerada la seva obra cimera, que tracta de la relació de C.S. Lewis amb la seva esposa Joy Gresham, una història que el guionista William Nicholson havia portat anteriorment a la televisió, en una producció que va aconseguir dos premis BAFTA.

Si la voleu veure Terres de Penumbra en versió original, pitxeu el vídeo:

Cròniques de Nàrnia

Autor: C.S.Lewis
Editorial: Destino Infantil i Juvenil
Any d'edició: 2.006
Nº de Pàgines:235
Matèria: Novel·la juvenil
Sinopsis: Nàrnia..., un món fred..., una terra freda que espera el seu alliberament.
Quatre nens descobreixen un armari que els serveix de porta d'entrada a Nàrnia, un país congelat en un hivern etern, sense Nadal. Llavors, complint amb unes velles profecies, els nens-juntament amb el lleó Àslan- seran els encarregats d'alliberar el regne de la tirania de la Bruixa Blanca i així recuperant l'estiu, la lluna i l'alegria. Nàrnia,... un món on tot és possible.

El Dibuix

Avui estic un xic extranyada, la mestra ens ha demanat fer un exercici poc comú, si tenim amb compte que estem cursant 2n de carrera d'Educació Primària. Desprès de llegirnos un llibre, en concret Peter Pan, hem treballat degudament amb els personatges i ens ha sobtat, que després ens faci dibuixar una part del llibre a escollir per nosaltres, que representés aquell troç del l'argument del llibre.

!Jo que sóc bastant curiosa! he arribat a una conclusió bastant aceptable, del perquè ens ha fet dibuixar a aquestes alçades de la nostra vida.

Dibuixar ens activa la imaginació, això fa que se'ns crein noves idees, ens dona la possibilitat de desenvolupar una història en concret. Ens fa relacionar allò que no és visible, però que és possible d'imaginar; permetent elaborar noves interpretacions que li donen un nou sentit a les idees ja elaborades. És a dir, ens està ensenyant com a futurs mestres, que el dibuix és una eina extraordinària que podem utilitzar amb els nens, per a potenciar la seva creativitat i la seva imaginació.